A Europa al segle XIX després d'acabar la revolució, el feudalisme s'acaba i comensa la llibertat y la revindicació dels drets humans, i la incorporació de noves tecnolgies gracies a la ciència i la tecnolgia, això dona lloc a un moviment romantic que dona una imatge de progrés i de nous sentiments diversos com; l'amistat, l'odi i el més important l'amor.
Tot aquest conjunt de sentiments dona lloc a un nou terme el nacionalisme, el nacionalisme es la reenvicació dels valors i les llenguas de cada país, ja que a l'antic regim i de les guerres la cultura de cada nació s'havia perdut molt, tot aquest conjunt de accións per recuperar els valors de cada nació es diu Renaixençe, un dels autors important eren Angles Guimer, Jacim Verdaguer (va ser un persona amb molt importància en aquets moviment) :
-Jacim Verdeguer 1845-1902(poeta):
-Temes de naturaleza.
-Va ser capellà durant gran part de la seva vida.
-Viatjava per molts pobles de catalunya recuperan expresións o custums de cada país.
-També tenía una gran expressió de la llibertat i de les noves cultures
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Los siglos de Oro para la literatura
Renacimiento
Movimiento culturar y artístico del siglo XVI, en el Renacimiento resurgió la cultura clásica griega y latina, que se olvidó durante muchos años, se creó la nuevo cultura humanistica que la persona era el centro de todo y que se basaba en los ideales clásicos de la progresión de intelgéncia y el vivir más tu vida, algunos de los ideales de la cultura humanistica podían ser:
-La vida ya no era un camino para la muerte que se vivía muy mal, si no que la vida era una oportunidad de expandir tu conocimiento en el mundo, el uno mismo es el centro de todo (antropocentrismo).
Temas:
-El amor: El amor no correspondido o la ausencia de una amada, que siempre provoca dolor.
-Naturalez: Paisaje idealizados y siempre primaverales, con mucha perfección natural.
-Mitos: Los mitos que tratavan de heróes, batallas fantasticas o aventuras heroícas que se podían encontrar en la poesia épica de l'antigua grecia.
Los autores más importantes del Renacimiento eran:
-Garcialaso de la Vega:
Adapto al castellano versos y estrofas de la poesía italiana en especial el endacasilabo, tamién utilizó por primera vez la lira(conjunto endecasilavo de versos), los temas eran de amor, naturalez idealizada, y mitogia.
-Fray Luis De León
Sus obras eran una serie de odas; Vida retirada, Noche serena, algunos temas de sus obras podían ser soledad, injustícia ya que escribía para evadirse del mundo.
Movimiento culturar y artístico del siglo XVI, en el Renacimiento resurgió la cultura clásica griega y latina, que se olvidó durante muchos años, se creó la nuevo cultura humanistica que la persona era el centro de todo y que se basaba en los ideales clásicos de la progresión de intelgéncia y el vivir más tu vida, algunos de los ideales de la cultura humanistica podían ser:
-La vida ya no era un camino para la muerte que se vivía muy mal, si no que la vida era una oportunidad de expandir tu conocimiento en el mundo, el uno mismo es el centro de todo (antropocentrismo).
Temas:
-El amor: El amor no correspondido o la ausencia de una amada, que siempre provoca dolor.
-Naturalez: Paisaje idealizados y siempre primaverales, con mucha perfección natural.
-Mitos: Los mitos que tratavan de heróes, batallas fantasticas o aventuras heroícas que se podían encontrar en la poesia épica de l'antigua grecia.
Los autores más importantes del Renacimiento eran:
-Garcialaso de la Vega:
Adapto al castellano versos y estrofas de la poesía italiana en especial el endacasilabo, tamién utilizó por primera vez la lira(conjunto endecasilavo de versos), los temas eran de amor, naturalez idealizada, y mitogia.
-Fray Luis De León
Sus obras eran una serie de odas; Vida retirada, Noche serena, algunos temas de sus obras podían ser soledad, injustícia ya que escribía para evadirse del mundo.
La literatura medieval
Romanceros:
En el siglo XV los juglares difundían obras anónimas d'entre ellas , y el conjunto de esos romances constituyo los romanceros.
Los romanceros se dividen en dos clases:
-El romancero viejo; las obras entre XIV y XV la mayoría orales.
-El romancero nuevo; las obras entre el siglo XVI-XVII.
Eran formados por versos octasílabos y de rima asonante,el romancero viejo se tenía de aprender de memória des de transmisión oralmente y el nuevo era por escrito.
Clasificación de los romances:
-Romances de tipo épico:
El tema era de heroísmo, de batallas legendarias, o de caballeros épicos como Cid.
-Romances histórico
El tema Destacado era el Fronterizo, que eran de gente que vivía seperada por fronteras, murallas y que tambíen podían tratar de batallas fronterizas o de reconquista.
-Romances novelescos y líricos:
Basciamente el tema era de sentimientos amorosos y caballerecos.
La prosa
La prosa antes del siglo XIII era en latín, des de el siglo XIII los autores empezaron a traducir poesías y prosas al castellano, los autores más representativos de los inicios de la prosa en castellano eran:
Alfonso X el Sabio (XIII)
Alfonso X el sabio fue el primero que tradujo textos del latín al castellano para extender la cultura castellana y para que las prosas des de aquella época se empezaran a escribir en castellano.Tradujo muchos textos científicos.
Don Juan Manuel (XIII)
Fue el primer escritor que empezo a escribir prosa en castellano, su libro más importante és el Conde de Lucanor.
Lanzarillo de Tormes:
Se escribió el siglo XVI, era una prosa escrita en castellano de autor anónimo, estaba inspirado en la novela pircaresca, que trata de un niño pobre que necesita.
En el siglo XV los juglares difundían obras anónimas d'entre ellas , y el conjunto de esos romances constituyo los romanceros.
Los romanceros se dividen en dos clases:
-El romancero viejo; las obras entre XIV y XV la mayoría orales.
-El romancero nuevo; las obras entre el siglo XVI-XVII.
Eran formados por versos octasílabos y de rima asonante,el romancero viejo se tenía de aprender de memória des de transmisión oralmente y el nuevo era por escrito.
Clasificación de los romances:
-Romances de tipo épico:
El tema era de heroísmo, de batallas legendarias, o de caballeros épicos como Cid.
-Romances histórico
El tema Destacado era el Fronterizo, que eran de gente que vivía seperada por fronteras, murallas y que tambíen podían tratar de batallas fronterizas o de reconquista.
-Romances novelescos y líricos:
Basciamente el tema era de sentimientos amorosos y caballerecos.
La prosa
La prosa antes del siglo XIII era en latín, des de el siglo XIII los autores empezaron a traducir poesías y prosas al castellano, los autores más representativos de los inicios de la prosa en castellano eran:
Alfonso X el Sabio (XIII)
Alfonso X el sabio fue el primero que tradujo textos del latín al castellano para extender la cultura castellana y para que las prosas des de aquella época se empezaran a escribir en castellano.Tradujo muchos textos científicos.
Don Juan Manuel (XIII)
Fue el primer escritor que empezo a escribir prosa en castellano, su libro más importante és el Conde de Lucanor.
Lanzarillo de Tormes:
Se escribió el siglo XVI, era una prosa escrita en castellano de autor anónimo, estaba inspirado en la novela pircaresca, que trata de un niño pobre que necesita.
Lírica antes y después del siglo XV
Lírica antes del siglo XV:
Antes del siglo XV la literatura se podía dividir en la lirica tradicional y en la lírica culta i refinada.
Lirica tradicional:
La lirica tradicional constaba de las obras orales o las canciones de los juglares que se transmetían oralmente a la gente de los pueblos.
Los temas de la lirica tradicional eran de amor i de natura, no habia autores ya que los juglares las transmitian oralmente.
Lirica culta y refinada:
La Lírica culta y refinada salió de la lirica tradicional, se hizo para poder conservar las obras orales de la lirica tradicional, esta lirica se empleo en provenza del XI-XIV, escrita por trovadores(poetas nobles), tenían temas de amor córtes entre nobles ya que esta lirica era para la genta priviliegada de la epoca.
Las jarchas:
La zona del Al-andalus al sur de españa, al siglo X-XI, escritas en mozárbe, los temas eran de amor de una mujer y no tenian mas de 6 versos.
Las cantigas de amigo:
En el norte de España al XII, lirica gallego-portuguesa, eran de temas de soledad, amor y dolor por la dalta de un amado o amada.
La lirica catalana:
Esta inspirada en la lírica culta y refinada de los trovadores, es cuando se hacia servir la lengua catalana para las obras de trovadores.
Villancico tradicional
En el centro de la Península, la forma métrica era el zéjel que es un poema formada por un estribillo de 2 o 3 versos.
Lírica despues del siglo XV:
La lírica despues del siglo XV ya había grandes poesias , poetas y otras formas de poesías que no ´se habían empleado hasta ahora.
Jorgue Manrique:
-Métrica: Manrique hacia servir las coplas de pie quebrados, estrofas de 6 versos(8a, 8b, 4c)
-Temas:Fugacidad de la vida, algunos decian que no importava el estatus social, todos acabariamos al mismo lugar.
-Escribió coplas por la muerte de su padre que trava mas o menos de la muerte, y la fugacidad de la vida.
Poesía narrativa
Los juglares:
En el siglo XV los juglares se dedicavan a canatar o recitar poemas narrativos que constituian los canatres de gesta por los pueblos de donde pasaban, también hacían el conjunto de todas las obras de los juglares eran el mester de juglaria, eran orales, i los temas eran de heroísmo, batallas que eran basadas en la épica.
Cantar de Mio Cid:
Metrica era irregular, cada estrofa tenía entre 10-20 versos, i tenía tres partes:
-Cantar del destierro:
Cuando desterraron a Mio Cid de Castilla i él la tierra de los musulmanes.
-Cantar de las bodas:
Cuando Cid vuelve a Castilla y en compensación de la conquista de los muslmanes casa a sus hijos con los infantes de Carrión.
-Cantar afrenta de Corprés: Es cuando los infantes de Carrión maltrataban a sus esposas(las hijas de Cid) hasta que las abandonaron en el bosque de Corpes, Cid pidió justícia y entonces el rey desterro a los infantes de Carrión y caso a las hijas de Cid con los infantes de Aragón y Navarra.
Mester de clerecía
La métrica es regular, emplean cuarderna vía (estrofas 4 versos, con rima asonate), temas relgiosos, y de histórias antigüas., el proposito era divulgar la cultura y la religión a las personas analfabetas, autores como Gonzalo de Berceo y Juan Ruiz
El libro de buen amor
Hecho por Juan Ruiz que formaba parte del mester de clerecía al XIV.
Métrica:era una copla simple o quarteta (4b 4a 4c 8d).
Tema: De entre otros el amor y en algunos aspectos de la obra tenía fugacidad de la vida y las aventuras.
Antes del siglo XV la literatura se podía dividir en la lirica tradicional y en la lírica culta i refinada.
Lirica tradicional:
La lirica tradicional constaba de las obras orales o las canciones de los juglares que se transmetían oralmente a la gente de los pueblos.
Los temas de la lirica tradicional eran de amor i de natura, no habia autores ya que los juglares las transmitian oralmente.
Lirica culta y refinada:
La Lírica culta y refinada salió de la lirica tradicional, se hizo para poder conservar las obras orales de la lirica tradicional, esta lirica se empleo en provenza del XI-XIV, escrita por trovadores(poetas nobles), tenían temas de amor córtes entre nobles ya que esta lirica era para la genta priviliegada de la epoca.
Las jarchas:
La zona del Al-andalus al sur de españa, al siglo X-XI, escritas en mozárbe, los temas eran de amor de una mujer y no tenian mas de 6 versos.
Las cantigas de amigo:
En el norte de España al XII, lirica gallego-portuguesa, eran de temas de soledad, amor y dolor por la dalta de un amado o amada.
La lirica catalana:
Esta inspirada en la lírica culta y refinada de los trovadores, es cuando se hacia servir la lengua catalana para las obras de trovadores.
Villancico tradicional
En el centro de la Península, la forma métrica era el zéjel que es un poema formada por un estribillo de 2 o 3 versos.
Lírica despues del siglo XV:
La lírica despues del siglo XV ya había grandes poesias , poetas y otras formas de poesías que no ´se habían empleado hasta ahora.
Jorgue Manrique:
-Métrica: Manrique hacia servir las coplas de pie quebrados, estrofas de 6 versos(8a, 8b, 4c)
-Temas:Fugacidad de la vida, algunos decian que no importava el estatus social, todos acabariamos al mismo lugar.
-Escribió coplas por la muerte de su padre que trava mas o menos de la muerte, y la fugacidad de la vida.
Poesía narrativa
Los juglares:
En el siglo XV los juglares se dedicavan a canatar o recitar poemas narrativos que constituian los canatres de gesta por los pueblos de donde pasaban, también hacían el conjunto de todas las obras de los juglares eran el mester de juglaria, eran orales, i los temas eran de heroísmo, batallas que eran basadas en la épica.
Cantar de Mio Cid:
Metrica era irregular, cada estrofa tenía entre 10-20 versos, i tenía tres partes:
-Cantar del destierro:
Cuando desterraron a Mio Cid de Castilla i él la tierra de los musulmanes.
-Cantar de las bodas:
Cuando Cid vuelve a Castilla y en compensación de la conquista de los muslmanes casa a sus hijos con los infantes de Carrión.
-Cantar afrenta de Corprés: Es cuando los infantes de Carrión maltrataban a sus esposas(las hijas de Cid) hasta que las abandonaron en el bosque de Corpes, Cid pidió justícia y entonces el rey desterro a los infantes de Carrión y caso a las hijas de Cid con los infantes de Aragón y Navarra.
Mester de clerecía
La métrica es regular, emplean cuarderna vía (estrofas 4 versos, con rima asonate), temas relgiosos, y de histórias antigüas., el proposito era divulgar la cultura y la religión a las personas analfabetas, autores como Gonzalo de Berceo y Juan Ruiz
El libro de buen amor
Hecho por Juan Ruiz que formaba parte del mester de clerecía al XIV.
Métrica:era una copla simple o quarteta (4b 4a 4c 8d).
Tema: De entre otros el amor y en algunos aspectos de la obra tenía fugacidad de la vida y las aventuras.
dilluns, 11 d’octubre del 2010
Fisica i Química,la taula periòdica i la configuració electrònica
L'àtom esta format per electrons, protons i neutrons, els electrons giren per una orbita que es defineix per l'estructura electrònica, l'estructura electronica esta formada per 7 nivells i 4 subnivells(s,p,d,f),s'organitza de la següent manera:
La taula periòdica esta composta per tots els elements que es coneixen avui en dia, els elements de la taula periòdica s'ha anat crean a mida dels anys pero els principis de la taula es van produir al mitjans del 1860.
Lothar Meyer va publicar al 1864 el primer llibre de química on va publicar molt elements en forma de taula i va formalitzar algun que altre tema de química, per finalitzar el seu treball va comensar a crear una nova taula que no es va poder publicar ja que Dmitri es va avançar.
Dmitri Ivanovich Mendeleiev va ser el que va publicar el seu primer llibre al 1869 que es deia "Principis de la Química" i en aquell llibre explicava molt dels temes que Meyer volia explicar en el seu llibre, finalment al 1890 es van descobrir mes de 61 elements, per això podem dir que Meyer i Dmitri van ser els creadors de la taula periòdica.
La taula periòdica esta composta per tots els elements que es coneixen avui en dia, els elements de la taula periòdica s'ha anat crean a mida dels anys pero els principis de la taula es van produir al mitjans del 1860.
Lothar Meyer va publicar al 1864 el primer llibre de química on va publicar molt elements en forma de taula i va formalitzar algun que altre tema de química, per finalitzar el seu treball va comensar a crear una nova taula que no es va poder publicar ja que Dmitri es va avançar.
Dmitri Ivanovich Mendeleiev va ser el que va publicar el seu primer llibre al 1869 que es deia "Principis de la Química" i en aquell llibre explicava molt dels temes que Meyer volia explicar en el seu llibre, finalment al 1890 es van descobrir mes de 61 elements, per això podem dir que Meyer i Dmitri van ser els creadors de la taula periòdica.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Fisica i Química, models àtomics.
Al llarg de la història s'han dut a terme diversos avanços científics en l'estructura del àtom, els més importants que explicaré són; el model de John Dalton, J.J.Thomson, E.Rutherford, Niels Bohr.
John Dalton:
L'any que va surti aquest model va ser el 1808, el model consistia en que el àtom eren partícules minusculas esfèriques, també eren indivisibles i invisibles, i els elements de dins de l'àtom eren iguals entre si.
J.J.Thomson:
Aquest model deia que el àtom era una esfera de matèria cargada positivament, i que en el seu interior i havien electrons. Es va formular al 1897.
E.Rutherford:
Rutherford va deduir que l'àtom estava format per una escorça i que els electrons giren amb orbita a el nucli que es positiu. Es va formular al 1911.
Niels Bohr:
El model atòmic de Bohr deia que els electrons giraven al nucli i que al costat de nucli hi havien els protons i els neutrons(neutrons carrega neutre, i protons amb carrega positiva).
Després durant la història s'han proposat nous models atòmics més complexes que aquests quatre, tot i que per el nivell de 4t ESO només cal saber aquests quatre, per acabar deixo un vídeo del models atòmics per que aquests models quedin més clars .
John Dalton:
L'any que va surti aquest model va ser el 1808, el model consistia en que el àtom eren partícules minusculas esfèriques, també eren indivisibles i invisibles, i els elements de dins de l'àtom eren iguals entre si.
J.J.Thomson:
Aquest model deia que el àtom era una esfera de matèria cargada positivament, i que en el seu interior i havien electrons. Es va formular al 1897.
E.Rutherford:
Rutherford va deduir que l'àtom estava format per una escorça i que els electrons giren amb orbita a el nucli que es positiu. Es va formular al 1911.
Niels Bohr:
El model atòmic de Bohr deia que els electrons giraven al nucli i que al costat de nucli hi havien els protons i els neutrons(neutrons carrega neutre, i protons amb carrega positiva).
Després durant la història s'han proposat nous models atòmics més complexes que aquests quatre, tot i que per el nivell de 4t ESO només cal saber aquests quatre, per acabar deixo un vídeo del models atòmics per que aquests models quedin més clars .
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Electrònica, resistències i circuits electrònics
En els circuits elèctrics les resistències s'utilitzen per regular la intensitat la intensitat del circuit, també s'els pot dir resistors, la formula de la resistència és:
Hi han diferents grups de resistors, es divideixen en:
-Resistors lineals:
Dins dels resistors lineals hi han que són de valor fix o de valor variable.
-Valor fix:
- Resistor fix =
-Valor variable:
- Reòstat =
- Potenciòmetre=
-Resistors no lineal:
Els resistors que utilitzem en aquest tema són els resistors sensibles a la llum (LDR), aquest resistor augmenta o varia depenent de la il. il·luminació que enfoca la part sensible, a part del LDR hi han diferents tipus de resistors no lineals com els que varien depenent de la temperatura.
- Resistor sensible a la llum(LDR)=
Resistències en sèrie
Els circuits elèctrics més bàsics que hi han són els circuits en sèrie, les resistències en sèrie són molt senzilles de calcular, ja que només cal sumar totes les resistències del circuit, un exemple molt senzill és troba en aquest problema:
Tenim la resistència 1 (R1) i la resistència 2 (R2), també tenim la intensitat del circuit, i ens falta calcular el voltatge.
Saben que R=V: I, deduïm que la formula del Volum serà V=R.I, per calcular la volum solament s'hauria de saber la resistència ja que tenim la intensitat, per tant la resistència de tot el circuit serà la suma del primer i del segon, un cop això, com que ja tenim la I i la R ja podem resoldre el problema.
Per poder fer problemes en resistències en sèrie s'ha de tenir això en conta:
- V=V1+V2(això vol dir que el voltatge es divideix de manera proporcional a la quantitat de resistència de cada resistència.
- I =I1=I2(això vol dir que la intensitat no varia en cada una de les resistències
Resistències en paral.lel
Les resistències en paral.lel són més complicades que la dels de en circuit en sèrie, la formula que cal aplicar en les resistències en paral.lel és; l'invers de la resistència total es igual a l'invers de cada resistència.
Per poder fer problemes en resistències en paral.lel s'ha de tenir això en conta:
- - V=V1=V2(el voltatge no varia en ninguna de les resistències).
- - I = I 1+I 2(això vol dir que la intensitat es reparteix per totes les resistències.
Per acabar deixo un link extret de "edu365.cat", que conté diversos problemes i exercisis de circuits bàsics i de resitències, que es ideal per estudiar i repessar aquest tema:
Exercisis i problemes de resistències i circuits bàsics
Exercisis i problemes de resistències i circuits bàsics
dimecres, 29 de setembre del 2010
Llatí, estudi de la llengua.
La llengua del llatí no segueix les normes de les llengües corrents, per començar a poder entendre i escriure la llengua s'han de saber algunes de les normes.
En el llatí no s'utilitzen els determinants davant de la paraula (la casa), en canvi en el llatí s'utilitzen les declinacions, que determinen el genere i numero segons la terminació:
Per saber la terminació, i per tant poder entendre la llengua s'ha de buscar en el diccionari de llatí, ja que es molt difícil saber de memòria totes les terminacions.
Utilitzarem el model de Rosa/-ae, que ens servirà per entendre algunes frases del llatí, tot i així si no sabem la terminació d'una paraula sempre es pot buscar el diccionari.
| Singular | Plurar | Funció en la frase | |
| Nomitatiu | Rosa | Rosae | SUBJ |
| Vocatiu | Rosa | Rosae | CN |
| Acusatiu | Rosam | Rosas | CD |
| Genitiu | Rosae | Rosarum | CN |
| Determinatiu | Rosa | Rosis | CI |
| Ablatiu | Rosa | Rosis | C.C |
En general els generes de la primera declinació són femenines, però hi ha algunes que s'escriuen pel genere natural (masculí), exemples com; nauta, poeta o agrícola, també hi ha paraules, que poden ser de població que només s'escriuen en plural com Persae o Celtae.
També explicaré la 1r conjugació del present indicatiu:
Singular:
EGO SUM= Jo sóc.
TU ES= Tu ets
ILLE EST= Ella és
Plural:
NOS SUMUS= Nosaltres sóm
VOS ESTIS= Vosaltres sou
ILLI SUNT= Elles són
Per acabar aquest entrada us ensenyo el conegut còmic Asterix i Obelix amb llatí.
dimarts, 28 de setembre del 2010
Primera entrada, Llatí!
El llatí d'aquest curs es divideix en dos branques importants; en el llatí com a llengua, i en la història del "llatí" i de la nostre cultura, comença'n pels Fenicis i acabaven en l'època actual, en aquesta primera entrada de Llatí explicaré la part d'història:
Com he dit avanç el llatí es una llengua que s'inicia des de l'època del Fenicis, i també va formar part de l'idioma de les grans potencies com Grècia i Roma.
El Llatí te diferents èpoques durant la seva historia, i són les següents:
1-Llatí arcaic:
Els orígens són al segle II aC , aquesta època les obres tractàvem de fets funeraris, i romàntics basats en l'amor i la mort.En aquesta època les obres no eren en escrit, i es transmetien oralment.
2-Llatí clàssic:
Era des del segle I aC fins al I dC, aquesta va ser l'època de més esplendor en la llengua, en aquest època es destaquen diversos autors com Virgili, Cicerò..., i grans novel·les poètiques com L'Eneida o l'Ilíada.
3-Llatí postclassic:
Era des del segle I dC fins al II dC, en aquesta època el llatí passa de ser una llengua literal i formal, a ser una llengua vulgar i parlada de formes diferents segons la regió, d'aquí es comença'n a formar les diferents llengües que hi han actualment en la Península com el Català, el Castellà i el Valencià...
4-LLatí tardà:
Era des del segle III fins al segle VII, en aquest època el llatí deixa de ser una llengua parlada.
5-Llatí medieval:
Era des de el VIII fins al XIV, el llatí va ser una llengua principalment cultural, escrita i era la majoritària i la indispensable pels lectors per entendre la majoria d'obres d'aleshores, era com l'anglès d'avui en dia.
6-Llatí humanístic:
Era des del segle XV-XVI o XVII, es fonamentava en limitació o el retorn als autors clàssics del llatí clàssic com Virgili, i com en el llatí medieval era una llengua d'expressió internacional.
7-Neollatí:
El neollatí vol dir "llatí nou", és l'època actual que es crea després del llatí humanístic, es concentra en el vaticà.
Actualment existeix una revista que es diu "Latinitas" que esta tot escrit en llatí, es va crear al 1953 i és una proba de l'actual Neollatí.
Per acabar amb l'entrada deixo un link de un documental que es diu "Construyendo un imperio", que és força interessant ja que ens explica las tecnologies,innovacions i el desitg de superar-se que tenia l'imperi Romà.
Era des del segle I dC fins al II dC, en aquesta època el llatí passa de ser una llengua literal i formal, a ser una llengua vulgar i parlada de formes diferents segons la regió, d'aquí es comença'n a formar les diferents llengües que hi han actualment en la Península com el Català, el Castellà i el Valencià...
4-LLatí tardà:
Era des del segle III fins al segle VII, en aquest època el llatí deixa de ser una llengua parlada.
5-Llatí medieval:
Era des de el VIII fins al XIV, el llatí va ser una llengua principalment cultural, escrita i era la majoritària i la indispensable pels lectors per entendre la majoria d'obres d'aleshores, era com l'anglès d'avui en dia.
6-Llatí humanístic:
Era des del segle XV-XVI o XVII, es fonamentava en limitació o el retorn als autors clàssics del llatí clàssic com Virgili, i com en el llatí medieval era una llengua d'expressió internacional.
7-Neollatí:
El neollatí vol dir "llatí nou", és l'època actual que es crea després del llatí humanístic, es concentra en el vaticà.
Actualment existeix una revista que es diu "Latinitas" que esta tot escrit en llatí, es va crear al 1953 i és una proba de l'actual Neollatí.
Per acabar amb l'entrada deixo un link de un documental que es diu "Construyendo un imperio", que és força interessant ja que ens explica las tecnologies,innovacions i el desitg de superar-se que tenia l'imperi Romà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)